2010 22 juny 2010
Aquest no és el típic anàlisi de Xarxa Dead Redemption (by el capo)
Hola amics! Fa temps ja que no actualitzo el meu molt estimat blog, però la beneïda jornada intensiva s'encarregarà que això canviï. Acabo d'acabar el Xarxa Dead Redemptio per a PS3 i ja puc donar-vos les meves impressions, com sempre, 100% originals i molt allunyades dels truños d'anàlisi que podeu llegir per aquí.
Després d'acabar el joc per a un jugador (el multiplayer encara no li he tocat), se m'ha quedat un regust excel · lent. De nou la mà de Dan Houser impregna tot el guió del videojoc. Parlen de no sé què desenvolupador "pintes" japonès com el "Tarantino" dels videojocs, però per a mi Houser és aquest oncle el que mereix aquest apel · latiu. Donen porta més de 10 anys escrivint els guions de la saga GTA i ara s'ha embarcat en un Red Dead Redemption que destaca sobretot pel guió que ha liderat Houser.
No us vaig a "spoilear", però la història de John Marston enganxa de veritat. Està plena de bons diàlegs de tal manera que poques vegades sentiràs la necessitat de ahorrártelos. El guió està ple de bandits, forces de l'ordre corruptes, amenaces, tipus durs, fulanes, curses, forts, farsants ... no falta res, i per sota un bon pòsit de crítica social i comentaris molt irònics i àcids i algun toc intel · lectual : com quan et fa subtilment pensar si un realment pot fugir del seu passat o com quan et mou a reflexionar sobre política a propòsit d'un dictador i el suposat revolucionari que ho va a enderrocar per tornar el poder al poble. Tot molt descoratjador, molt Houser ... m'encanta! Per cert, com a curiositat el guió de RDD és deu vegades superior al d'una pel · lícula ...
El final de la història m'ha havia estat recomanat per alguns amics i, efectivament, m'ha encantat, per inesperat, per ser tan de l'oest, per la seva èpica. La durada del joc és bastant gran perquè entre missions principals sempre et trobaràs alguna tasca secundària divertida de realitzar, de manera que al final el joc et proposa moltes hores de joc de les que esperes. És cert que algunes missions secundàries es repeteixen però, amic, ningú t'obliga a fer-les si et semblen avorrides.
El nou escenari, l'oest americà de 1911, li dóna el toc de frescor que el Grand Theft Auto ha anat perdent amb el temps. El cavall és més divertit que els vehicles, com ho és caçar fugitius vius o mort o bèsties, domar cavalls, comprar terres ... Sóc molt fan de GTA, però he de confessar que Red Dead Redemption m'ha agradat més que el GTA IV.
El projecte han estat 6 anys de treball contra vent i marea, contra analistes de pacotilla que tiraven per terra el joc sense haver-lo vist, contra intents de compra de Rockstar i més calamitats. Després de tot, després de donar al joc dels anys de desenvolupament que requeria, ha quedat rodó, ha venut més de 5 milions de còpies a tot el món i ha tingut l'èxit que es mereix.
Tot i haver estat tant de temps desenvolupant un joc excepcional, han fet parlar els seus famosos bugs. Jo vaig ser el primer a riure d'alguns, com la dona-ase, i realment m'he trobat en els meus partides alguns com la desaparició de cavalls necessaris per completar una missió o que el personatge surti disparat cap al cel sense raó, però és injust ficar-se amb el joc per aquest aspecte. En el còmput global el bo guanya el dolent per golejada.
Estem davant una nova gran franquícia de Rockstar, un joc que ha estat capaç de retardar el llançament de Max Payne 3 fins a finals d'any, un joc que dóna moltes lliçons, entre elles que cal donar a les bones idees el temps de desenvolupament que requereixin, que més val poc i bo que molt i dolent (i no vull assenyalar ...), que els resultats trimestrals i les presentacions davant inversors, el curt termini, no ha d'anteposar al llarg termini, a la qualitat, i per això dono un 10 a Rockstar i un 9 alt a Xarxa Dead Redemption. Segueixo sense baixar a Rockstar l'altar i espero que segueixin així molts anys, creant videojocs per a adults que tant diverteixen a gent com jo.
Valoració: Mahou 5 estrelles. Imprescindible.
I ara a gaudir del curt amb subtítols en espanyol, que és flipant:
