2007 gen 25 2007
Silent Hill. La pel · lícula. No perdis el temps en veure-la i prova els jocs.
Ahir em vaig posar a veure Silent Hill amb l'esperança de veure la primera pel · lícula decent sobre un videojoc i puc dir que va ser una completa i autèntica decepció.
El primer detall, un "product placement" de google quan busquen informació de Silent Hill a Internet, i algunes opinions negatives que m'havien comentat sobre la pel · lícula va llastrar totalment la meva predisposició a gaudir-ne. Així i tot vaig aguantar fins al final perquè no m'agrada deixar res a la meitat.
Finalment, el guió és gairebé ridícul, amb una explicació de 5 minuts al final per explicar l'inexplicable. Els gestos de complicitat al joc estan bastant bé, sobretot l'escena de les infermeres, però en cap moment em vaig sentir com em fa sentir el joc: dins d'un malson, d'una atmosfera irrespirable.
La veritat és que al meu últimament les pel · lícules no em aconsegueixen crear els mateixos efectes emocionals que alguns jocs. I ara, amb l'alta definició, la indústria camina amb pas ferm en aquest sentit. El dia que un videojoc et faci sentir més vivències, emocions o aconsegueixi que t'identifiquis millor amb els personatges que una pel · lícula, la indústria haurà donat un gran pas endavant.
En aquest sentit us recomano que vegeu el curt "The càsting" del joc "Heavy rain" que es va presentar amb força èxit en el passat E3:
Articles relacionats:
» Buscamines, la pel · lícula
» Cinema i videojocs. Ni amb tu ni sense tu.
» Chinitas i pedrades
