2008 dim novembre 2008
Va de cinema
Va de cinema, però no de pel · lícules cinematogràfiques. En això estem tots d'acord: les pel · lícules basades en videojocs són horroroses i no per culpa de la matèria primera. Del que volia parlar avui és de les escenes cinemàtiques, aquests vídeos que ens introdueixen en la història, ens expliquen com flueix entre nivells o ens revelen el final del joc després d'acabar amb el gran dolent del joc. Són bones aquestes escenes? Sempre? Estan proliferant massa?
Els dos últims jocs que he provat, Lost Odyssey i Devil May Cry 4, són dos jocs molt diferents, un de rol i l'altre d'acció, però tenen una cosa en comú: la gran quantitat d'escenes cinemàtiques que contenen. No us vaig a dir que no m'han fascinat. Totes dues són d'una gran qualitat, però em quedo amb la sensació que amb la nova generació (Xbox 360 i PS3) s'ha avançat molt en escenes cinemàtiques i poc en el joc en si. Tant un com l'altre, no ens enganyem, no porten novetats al · lucinants que fa a la jugabilitat, aquest tret inherent als videojocs que hauria d'haver estat el gran beneficiat de la nova generació.
Un altre joc d'enorme èxit, Final Fantasy XII, arriba a l'extrem de ser fins i tot definit com una pel · lícula interactiva, no un videojoc, donada la gran quantitat d'escenes cinemàtiques que conté.
No estic en contra de les cinemàtiques, però els desenvolupadors s'haurien de centrar en millorar els jocs en si i no intentar assemblar tant a una pel · lícula. Es pot explicar una bona història sense recórrer a cinemàtiques que res tenen a veure amb el joc en si, ja que ni tan sols estan fetes amb el motor que mou el videojoc. Aquestes escenes solen ser molt efectistes, et deixen atordit amb la seva espectacularitat. Aquestes són les escenes que després s'utilitzen tant per fer màrqueting de forma una mica fraudulenta perquè no reflecteixen com és després el joc en realitat. Solen generar frustració. Les cinemàtiques estan bé, però jo prefereixo que es facin amb el motor del joc i no que se les treguin del barret de copa i després les utilitzen per fer veure que el joc és més del que és.
És graciós que gràcies al blu-ray s'hagi incrementat el poder d'emmagatzematge i s'estigui utilitzant per a aquestes cinemàtiques i ficar tots els idiomes, però no per desenvolupar jocs amb novetats, shooters amb enemics que aprenen els teus tàctiques de combat, jocs que no són iguals que la primera vegada que els vas jugar, que s'adapten al teu nivell sense seleccionar dificultat prèviament, que fomenten la comunitat, jocs que t'ensenyen un final diferent en funció de com has actuat, que et donen total i autèntica llibertat d'acció ...
Al meu entendre els videojocs no han d'intentar assemblar-se més a les pel · lícules. Un bon guió és indispensable per un bon joc, a tots ens agrada una bona història, però els videojocs han d'anar més enllà, fent que el jugador s'identifiqui més, que es vegi més immers en l'acció del que ho estaria veient, per exemple, Rambo.
No estic segur que la nova generació estigui ben encaminada. Cal millorar la jugabilitat, aprofitar la potència de les noves màquines per sorprendre en gèneres en què sembla que ja està tot dit. Les cinemàtiques estan bé, però prefereixo un bon joc. La nova generació no va de cinema, em temo.
Articles relacionats:
» La meva anàlisi de Lost Planet (8/10)
» Assasin Creieu és genial, però té els seus errors ...
» Cinema i videojocs: No perdo l'esperança malgrat els pals rebuts
